encaver
PARTICIPE
Présent
| encavant |
Passé
| encavé, encavée, encavés, encavées |
| ayant encavé |
INDICATIF
Présent
| j’ | encave |
| tu | encaves |
| il, elle | encave |
| nous | encavons |
| vous | encavez |
| ils, elles | encavent |
Imparfait
| j’ | encavais |
| tu | encavais |
| il, elle | encavait |
| nous | encavions |
| vous | encaviez |
| ils, elles | encavaient |
Passé simple
| j’ | encavai |
| tu | encavas |
| il, elle | encava |
| nous | encavâmes |
| vous | encavâtes |
| ils, elles | encavèrent |
Futur simple
| j’ | encaverai |
| tu | encaveras |
| il, elle | encavera |
| nous | encaverons |
| vous | encaverez |
| ils, elles | encaveront |
Passé composé
| j’ | ai | encavé |
| tu | as | encavé |
| il, elle | a | encavé |
| nous | avons | encavé |
| vous | avez | encavé |
| ils, elles | ont | encavé |
Plus-que-parfait
| j’ | avais | encavé |
| tu | avais | encavé |
| il, elle | avait | encavé |
| nous | avions | encavé |
| vous | aviez | encavé |
| ils, elles | avaient | encavé |
Passé antérieur
| j’ | eus | encavé |
| tu | eus | encavé |
| il, elle | eut | encavé |
| nous | eûmes | encavé |
| vous | eûtes | encavé |
| ils, elles | eurent | encavé |
Futur antérieur
| j’ | aurai | encavé |
| tu | auras | encavé |
| il, elle | aura | encavé |
| nous | aurons | encavé |
| vous | aurez | encavé |
| ils, elles | auront | encavé |
CONDITIONNEL
Présent
| j’ | encaverais |
| tu | encaverais |
| il, elle | encaverait |
| nous | encaverions |
| vous | encaveriez |
| ils, elles | encaveraient |
Passé
| j’ | aurais | encavé |
| tu | aurais | encavé |
| il, elle | aurait | encavé |
| nous | aurions | encavé |
| vous | auriez | encavé |
| ils, elles | auraient | encavé |
SUBJONCTIF
Présent
| que j’ | encave |
| que tu | encaves |
| qu’il, qu’elle | encave |
| que nous | encavions |
| que vous | encaviez |
| qu’ils, qu’elles | encavent |
Imparfait
| que j’ | encavasse |
| que tu | encavasses |
| qu’il, qu’elle | encavât |
| que nous | encavassions |
| que vous | encavassiez |
| qu’ils, qu’elles | encavassent |
Passé
| que j’ | aie | encavé |
| que tu | aies | encavé |
| qu’il, qu’elle | ait | encavé |
| que nous | ayons | encavé |
| que vous | ayez | encavé |
| qu’ils, qu’elles | aient | encavé |
Plus-que-parfait
| que j’ | eusse | encavé |
| que tu | eusses | encavé |
| qu’il, qu’elle | eût | encavé |
| que nous | eussions | encavé |
| que vous | eussiez | encavé |
| qu’ils, qu’elles | eussent | encavé |
IMPÉRATIF
Présent
| encave |
| encavons |
| encavez |
Passé
| aie | encavé |
| ayons | encavé |
| ayez | encavé |
PARTICIPE
Présent
| étant encavé, encavée, encavés, encavées |
Passé
| ayant été encavé, encavée, encavés, encavées |
INDICATIF
Présent
| je | suis | encavé, encavée |
| tu | es | encavé, encavée |
| il, elle | est | encavé, encavée |
| nous | sommes | encavés, encavées |
| vous | êtes | encavés, encavées |
| ils, elles | sont | encavés, encavées |
Imparfait
| j’ | étais | encavé, encavée |
| tu | étais | encavé, encavée |
| il, elle | était | encavé, encavée |
| nous | étions | encavés, encavées |
| vous | étiez | encavés, encavées |
| ils, elles | étaient | encavés, encavées |
Passé simple
| je | fus | encavé, encavée |
| tu | fus | encavé, encavée |
| il, elle | fut | encavé, encavée |
| nous | fûmes | encavés, encavées |
| vous | fûtes | encavés, encavées |
| ils, elles | furent | encavés, encavées |
Futur simple
| je | serai | encavé, encavée |
| tu | seras | encavé, encavée |
| il, elle | sera | encavé, encavée |
| nous | serons | encavés, encavées |
| vous | serez | encavés, encavées |
| ils, elles | seront | encavés, encavées |
Passé composé
| j’ | ai été | encavé, encavée |
| tu | as été | encavé, encavée |
| il, elle | a été | encavé, encavée |
| nous | avons été | encavés, encavées |
| vous | avez été | encavés, encavées |
| ils, elles | ont été | encavés, encavées |
Plus-que-parfait
| j’ | avais été | encavé, encavée |
| tu | avais été | encavé, encavée |
| il, elle | avait été | encavé, encavée |
| nous | avions été | encavés, encavées |
| vous | aviez été | encavés, encavées |
| ils, elles | avaient été | encavés, encavées |
Passé antérieur
| j’ | eus été | encavé, encavée |
| tu | eus été | encavé, encavée |
| il, elle | eut été | encavé, encavée |
| nous | eûmes été | encavés, encavées |
| vous | eûtes été | encavés, encavées |
| ils, elles | eurent été | encavés, encavées |
Futur antérieur
| j’ | aurai été | encavé, encavée |
| tu | auras été | encavé, encavée |
| il, elle | aura été | encavé, encavée |
| nous | aurons été | encavés, encavées |
| vous | aurez été | encavés, encavées |
| ils, elles | auront été | encavés, encavées |
CONDITIONNEL
Présent
| je | serais | encavé, encavée |
| tu | serais | encavé, encavée |
| il, elle | serait | encavé, encavée |
| nous | serions | encavés, encavées |
| vous | seriez | encavés, encavées |
| ils, elles | seraient | encavés, encavées |
Passé
| j’ | aurais été | encavé, encavée |
| tu | aurais été | encavé, encavée |
| il, elle | aurait été | encavé, encavée |
| nous | aurions été | encavés, encavées |
| vous | auriez été | encavés, encavées |
| ils, elles | auraient été | encavés, encavées |
SUBJONCTIF
Présent
| que je | sois | encavé, encavée |
| que tu | sois | encavé, encavée |
| qu’il, qu’elle | soit | encavé, encavée |
| que nous | soyons | encavés, encavées |
| que vous | soyez | encavés, encavées |
| qu’ils, qu’elles | soient | encavés, encavées |
Imparfait
| que je | fusse | encavé, encavée |
| que tu | fusses | encavé, encavée |
| qu’il, qu’elle | fût | encavé, encavée |
| que nous | fussions | encavés, encavées |
| que vous | fussiez | encavés, encavées |
| qu’ils, qu’elles | fussent | encavés, encavées |
Passé
| que j’ | aie été | encavé, encavée |
| que tu | aies été | encavé, encavée |
| qu’il, qu’elle | ait été | encavé, encavée |
| que nous | ayons été | encavés, encavées |
| que vous | ayez été | encavés, encavées |
| qu’ils, qu’elles | aient été | encavés, encavées |
Plus-que-parfait
| que j’ | eusse été | encavé, encavée |
| que tu | eusses été | encavé, encavée |
| qu’il, qu’elle | eût été | encavé, encavée |
| que nous | eussions été | encavés, encavées |
| que vous | eussiez été | encavés, encavées |
| qu’ils, qu’elles | eussent été | encavés, encavées |
IMPÉRATIF
Présent
| sois | encavé, encavée |
| soyons | encavés, encavées |
| soyez | encavés, encavées |
Passé
| aie été | encavé, encavée |
| ayons été | encavés, encavées |
| ayez été | encavés, encavées |
VOISINAGE ALPHABÉTIQUE
- encasteler (s'), v. pron.
- encastelure, n. f.
- encastillage, n. m. [5e édition]
- encastrable, adj.
- encastrement, n. m.
- encastrer, v. tr.
- encaustiquage, n. m.
- encaustique, n. f.
- encaustiquer, v. tr.
- encavement, n. m.
- encaver, v. tr.
- encaveur, n. m.
- enceindre, v. tr.
- enceinte [I], n. f.
- enceinte [II], adj. f.
- encellulement, n. m.
- encelluler, v. tr.
- encenies, n. f. pl. [4e édition]
- encens, n. m.
- encensement, n. m.
